Setge - Dept

El sol esgota les últimes hores,

la nit proclama el setge a una altra

ciutat.

Tan sols la runa dóna imatges

del que només algú coneix: la realitat

però no hi és…no…

no hi és…no…

La sort és ara l'única esperança

d’un poble encara lluny d’entendre res.

Hores de calma, quan els crits callen

per buscar algun record del que un dia

va ser

però no hi és…no…

no hi és…no…

I avui em sembla entendre

que la vida és més que això,

que només cal saber com

parar el sistema.

Em sembla entendre

que la visa és més que això,

que només cal saber com

parar l’esperit de destrucció.

Com amb la força algú pot fer seu

tot el que ha desitjat sense ni dubtar.

Com si algú plora tu no pots veure,

l’instint s’ha d’imposar per sobre el

capital,

i et sentiràs viu…

et sentiràs viu…

I avui em sembla entendre

que la vida és més que això,

que només cal saber com

parar el sistema.

Em sembla entendre

que la vida és més que això,

que només cal saber com

parar l’esperit de destrucció.